Mourinho i Guardiola. Dos estils per a un mateix objectiu, guanyar.

Inauguro el blog, i sense que serveixi de precedent ho faré amb un tema d'actualitat. El proper dissabte s'enfronten  Reial Madrid i FC. Barcelona ; si, un partit de futbol.

Poques vegades dos equips de futbol han tingut entrenadors amb tant protagonisme mediàtic i tant reconeixement. És tant important l'entrenador? El rendiment d'un equip o d'un esportista, depèn en gran mesura del control acurat de nombrosos factors que influeixen en el joc, com la planificació de la preparació física, la tàctica, la qualitat tècnica dels jugadors, l'estudi dels rivals, la definició de l'estil de joc, l'enteniment entre jugadors etcètera ; però l'èxit i l'excel·lència no es troben només amb l'optimització d'aquests factors. El que en Pep i en Mourinho aconsegueixen és elevar el control de l'equip a d'altres factors propis dels grans líders, alguns exemples:

• Generar motivació:
  No és fàcil motivar a jugadors que ho han guanyat quasi tot, Guardiola abans de la final de Champions de Roma, va escurçar el temps de l'escalfament per “encendre” el seu equip amb un vídeo en el que els jugadors representaven gladiadors lluitant per una causa justa. En acabar el vídeo alguns jugadors ploraven de l'emoció.
  
  
• Gestionar la pressió i el fracàs: 
  Una de les claus de Mourinho és la manera com protegeix als seus jugadors de la pressió. Protagonitza estrambòtiques actuacions per tal de desviar la responsabilitat mediàtica. Quan el seu equip perd, perd ell i no els jugadors, massa sovint fins i tot desvia tota la responsabilitat culpant als àrbitres. Tot i la imatge dura que dóna, al vestidor és mes aviat tou, i els seus jugadors sempre li tenen una inusual admiració, veieu com plorava el jugador del Inter de Milà Materazzi quan Mourinho s'acomiadava de l'equip.                        
                                                        
    
  

• La humilitat com a valor per al treball:
  Guardiola ha impregnat el vestidor blaugrana de valors com la humilitat i el treball, amb això aconsegueix donar a l'equip una identitat pròpia que fa als jugadors creure sempre en el seu líder. Algunes frases de Guardiola : “El meu únic mèrit es estimar la meva professió” “Quan jo marxi el Barça continuarà sent un gran club” “Tinc clar que no soc el millor entrenador del mon”
  
  
• L' ambició com a motor del treball:
  Mourinho, és un defensor del treball i la superació, sense això no es podrien entendre els seus resultats. Transmet la seva personalitat als esportistes i transforma l'actitud dels equips que entrena. El seu caràcter i les seves declaracions estan impregnades d'aquesta ambició:
  “Ser segundo es ser el primero de los últimos. No vale de nada hacer 200 goles si quedas segundo” “Me gusta ser un entrenador de títulos” “¿Una nota a mi año 2010? Del 1 al 10, un 11”

Dissabte es jugarà un partit de futbol, a les banquetes dels dos equips trobarem dues persones capaces d'extreure el màxim rendiment esportiu a tot un conjunt de professionals als seu càrrec. Dos estils per a un mateix objectiu, guanyar.